PRESENTACIÓ

PRESENTACIÓ
Després de varis anys de caminar i gaudir de varis reptes com el Camí de Sant Jaume, un bon tros del Gr92 i varies marxes de resistència, aquest 2014 toca començar el repte dels 100 cims, que crec pot ser un dels mes interessants, tant a nivell paisatgístic com a nivell de conèixer el nostre entorn més proper.
Aquest repte és una activitat contemplada dins la Feec, i es tracta d’assolir 100 cims, n’hi ha uns 300 de registrats, pots escollir els que més et convinguin o t’agradin i no hi ha límit de temps, evidentment un cop completats els 100, es pot continuar.
La primera intenció era començar amb els cims més propers a Torredembarra, i poc a poc i radialment anar assolint cims, intentant fer jornades d’unes 6-8 hores i dins d’aquest temps fer un o dos cims, i tenint temps per gaudir de la sortida.
Un cop fets els primers 15 cims, considero que és millor anar combinant cims pròxims i cims més llunyans, així en cas de manca de temps sempre es podrà trobar un cim no molt llunya.
Tot això sense deixar de costat alguna caminada de resistència i alguna travessa de varis dies.

REFLEXIONS A 01 DE MARÇ DE 2014

Vaig començar per cims fàcils per tal d’anar agafant costum a les pujades i baixades a demés d’habituar-me a les alçades, pensant que seria el més difícil.
Però la veritat és que el més fàcil per ara és precisament l’anar a caminar i fer els cims, buscar la combinació de 2 o més cims i trobar el recorregut sense allargar més de 25-30km, és molt més difícil del previst, buscant tracks tot i llegint les cròniques algun mal de cap t’emportes quan el segueixes, com pot ser algun camí poc visible o algun camp a traves, al ser tracks de gent “coneguda” i on detallen els perills, per ara no he trobat més inconvenients que aquests.

El que no te preu són totes les sensacions que vas tenint ja siguin bones com el fer cim, passar per indrets espectaculars, vistes impressionants, alguna alba indescriptible, la tranquil•litat quan ja veus el punt d’arribada, etc.., i com a punts no tan bons que no per això dolents, els nervis de quan s’acosten núvols, els moments en que et desorientes, quan l’únic camí és camp a traves, etc…. però al cap i a la fi, la pluja el pitjor que fa és mullar-te, si et desorientes es qüestió de parar un minut tranquil•litzar-se i tornar a buscar un punt del track on re emprendre el camí, la majoria de coses només és no posar-se nerviós i buscar una solució, sempre sense fer el valent ni perdre el respecte per la muntanya.
Per mi el conjunt de tots aquests fets i sensacions són el que formen part de l’aventura en si es complementen perfectament amb la pau i tranquil•litat que en general et dona la muntanya i que cada cop aprecio més.

Advertisements

Leave a Reply

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.